Les meues vacances...

La figuera de Miquel

El 9 d'agost del 2008 ens trobarem a Benirrama amics de Miquel per a plantar una figuera feta del seu record i les seues cendres. D'ara en avant, als moments que ens pique fort la seua presència absent, sabem que podem trobar-lo allí, a la figuera de Miquel, esguardant els cims del voltant amb la seua mirada tan peculiar..

Una despedida en silenci...

Quan va arribar a les portes del cel ja estàven obertes; ja l'esperàven en molta alegria.

Una estrella fugaç se'l va emportar i va esparcir la seua ternura sense límits per l'univers.

I les estrelles, fascinades davant de tan insòlita presència, el van rebre en tanta alegria que es va reflexar la seua bellessa interior per tot el firmament, com a obra d'art d'incalculable valor, de gran maestria,  que el feia saber estar, escoltar, i dir les seues paraules  sàbies plenes de vida.

Encara que no es justifique esta gran perduda que em sufrit, este dolor tan desgarrador, vullc pensar que serveix per a donar-me conter, per apendre el que ens ha ensenyat en este món.

Allí feia més falta, i des d'allí ens guiarà.

Ten vas anar a l'amanèixer, per a donar exemple, com els raios de llum del nou dia, com ls teus missatges meravetllossos, plens de vida, que ens enviaràs cada dia al resplandor de l'amanèixer.

Casa Paco, agost del 2008.

Alejandro

(Escrit en un full soterrat junt a les cendres de Miquel, per què els arqueòlegs del futur algún dia en un segle llunyà, potser ja en altra civilització i altre mileni, documenten que en este món banal dels inicis d'un dit tercer mileni d.c., a molts milions d'anys d'evolució a la Terra (tercer planeta, després de Mercuri i Venus, dels que envolten un astre anomenat Sol, estel ordinari i perdut a una llunyana galàxia més ençà de les Columnes de Tanhausser, on va haver de viatjar el replicant de Blade Runner) va existir -almenys un- tipus fascinant, extraordinàri, pertanyent a l'espècie humana, com a culminació de la seua millor evolució; un ésser excepcional que ens va deixar meravetllats als qui el varem conèixer, així com  desolats per la seua absència.)

El 9 d'agost ens trobem a Benirama en memòria de Miquel

Als amics de Miquel:

 

El dia 9 d'agost, en Benirrama, les cendres de Miquel faràn el llit a la figuera que ell volia plantar. Serà a la posta de sol que tant li agradava vore i de la que, ara, formarà part. Serà l'hora en la què tota classe de animalets que allí viuen tornen al seu refugi o niu per a descansar i dormir en pau.

 

Merce

(Plànol del lloc)

 

De Laly, quin buit ens fas, Miquel!

Autor: LALY

QUINA FALTA I QUIN BUIT ENS FAS MIQUEL!
Mai oblidarem els bons moments que hem compartit, dies i nits tots junts i algunes sense dormir, coixins de paraules fetes per compartir,
Tu sempre en un bon somriure, amb eixa noblesa que et caracterit-zaba, en el teu vocabulari no podia existir la paraula rencor, tant ele-gant…¿ Com diria jo?, un amic guapo per fora i guapo per dins; ad-mirable i digne d´admirar.
Totes les promeses que un día ens vam fer, sellades amb la mirada d´aquell que només té fe, no pateixes que les guardarem i si un día et fan falta, no pateixes no les oblidarem, les portem escrites a la pell.
Qui té el secret, qui pot provar d´aturar el món, qui pot evitar que cada moment es torne un record.
Entre mig dels vells poemes i de les nostres cançons, de la glòria del nostre passat he trobat aquesta hitòria, per la nostra amistat.
Només ens queda poder conservar els nostres records i la grandesa del teu cor.
Ningú no mor fins que no se l´oblida del tot. No hi han prou paraules per descriure el que sent. Enhorabona per haver sigut una gran per-sona i un bon amic. 

Fecha: 14/04/2008 17:30.

Passen el dies, però no el teu record

Autor: Vicent

Passen els dies i tot està igual. No m'ho acave de creure. En vens al cap quassi tots els dies i sent una pena infinita que m'ahofega. On estigues sempre seràs al cor dels amics. Eres una de les persones més meravetllosses que he conegut i trobe una injustícia que la mort cruel ens hatja deixat sense tú.

Fecha: 11/04/2008 20:30.

Al meu company i amic

Autor: Miquel

Amic, tinc coses a dir-te …
Amic, passen els dies i tinc coses a dir-te, amb veu de vidre.
Quan tot fineix al límit de l´absència, sobre el mur negre que separa el Fòrum de l´oratge.
Amic, ara que no hi ets, ara voldria dir-te coses que no es diuen mai. I ara la meua veu s´ha fet de pedra i no podré llançar el missatge rebel. Una flama immensa, fluorescent, em crema per dintre.
Cavalls negres posaran setge a la follia dels sediciosos, però la mare terra rebrà l´ofrena tan sols dels cavallers com tu.
Et precedeix la cendra als polsos i als sentits, i et perpetua un eco de cendra, ¡carn a fora!, i és l´eco de la pausa. Trista i dolenta pausa.
És com si Déu ratllara un nou equador, un altre paral.lel, un Danubi primíssim de silenci i el món es detinguera, tot esperant, ¡ Oh amic, volgut, estimat, quantes coses m´han quedat per dir-te!
Ja sé que les fulles seran cendra i que les rames ploraran ben nues, que es buidarà el teu riu d´aigües amargues i la mar s´omplirà d´estels i fulles.
Ja sé que els peixos besaran la vora quan la platja s´adorma entre despulles, i que les hores crearan un cercle quan s´esgarre la llum de tantes llunes.
Sé moltes coses més, però no importa, perquè duc al pit el vidre de les súpliques, per tal que es faça espill davant les roses quan el perfum, definitiu, s´ature.
La Mort ens deixa volves de cotó-en-pèl en cadascun dels sentits i són llavors les dolces llunyanies, fums imprecisos i aromàtics que ens rebleixen el cor i les pupil.les. I és ¡ Ara sí ! la VIDA.

Elegia al meu company i amic…

Fecha: 07/04/2008 23:50.

De Pep

Només dir-te que eres un dels tíos més genials que he conegut. Eixa bondat natural teua l'he trobat en poques persones i per això estic agraït pel privil.legi d'haver-te conegut en vida. Adéu, amic per sempre. 

Pep

Fecha: 02/04/2008 12:06.