El 9 d'agost del 2008 ens trobarem a Benirrama amics de Miquel per a plantar una figuera feta del seu record i les seues cendres. D'ara en avant, als moments que ens pique fort la seua presència absent, sabem que podem trobar-lo allí, a la figuera de Miquel, esguardant els cims del voltant amb la seua mirada tan peculiar..
Una despedida en silenci...
Quan va arribar a les portes del cel ja estàven obertes; ja l'esperàven en molta alegria.
Una estrella fugaç se'l va emportar i va esparcir la seua ternura sense límits per l'univers.
I les estrelles, fascinades davant de tan insòlita presència, el van rebre en tanta alegria que es va reflexar la seua bellessa interior per tot el firmament, com a obra d'art d'incalculable valor, de gran maestria, que el feia saber estar, escoltar, i dir les seues paraules sàbies plenes de vida.
Encara que no es justifique esta gran perduda que em sufrit, este dolor tan desgarrador, vullc pensar que serveix per a donar-me conter, per apendre el que ens ha ensenyat en este món.
Allí feia més falta, i des d'allí ens guiarà.
Ten vas anar a l'amanèixer, per a donar exemple, com els raios de llum del nou dia, com ls teus missatges meravetllossos, plens de vida, que ens enviaràs cada dia al resplandor de l'amanèixer.
Casa Paco, agost del 2008.
Alejandro
(Escrit en un full soterrat junt a les cendres de Miquel, per què els arqueòlegs del futur algún dia en un segle llunyà, potser ja en altra civilització i altre mileni, documenten que en este món banal dels inicis d'un dit tercer mileni d.c., a molts milions d'anys d'evolució a la Terra (tercer planeta, després de Mercuri i Venus, dels que envolten un astre anomenat Sol, estel ordinari i perdut a una llunyana galàxia més ençà de les Columnes de Tanhausser, on va haver de viatjar el replicant de Blade Runner) va existir -almenys un- tipus fascinant, extraordinàri, pertanyent a l'espècie humana, com a culminació de la seua millor evolució; un ésser excepcional que ens va deixar meravetllats als qui el varem conèixer, així com desolats per la seua absència.)
7 comentarios:
Una canso de Miguel Bosé:
"Te amaré, te amaré
porque fuiste algo importante
te amaré, te amaré
cuando ya no estés presente
seguirás siendo costumbre y te amaré.
Al caer de cada noche esperaré
a que seas luna llena y te amaré
y aunque queden pocos restos
en señal de lo que fue
seguirás cerca y muy dentro te amaré.
Te amaré, te amaré
a golpe de recuerdo
te amaré, te amaré
hasta el último momento
a pesar de todo, siempre te amaré...."
Contemplant tot el que està passant en estos moments hem ve a la ment una conversació que varem tindre un dia.
Et vaig preguntar:¿per qué sols els passen coses roins a les persones bones,perque no els passen desgràcies a les persones que fan coses roins? i varem arribar a la conclusió que hem vas contestar: a lo millor eixes persones ja tenen prou desgràcia en ser com són.
Cuanta raó tenies
Mar
Sí,el comentari anterior l’he deixat per a que certa gent que pot ser haja entrat ací i que pot ser torne a entrar ,es done per al•ludida. Alguns dels quals tenen la poca vergonya de dir per ahí que varen ser amics de Miquel Martí. Utilitzen la paraula amistat oblidant que ella comporta quatre característiques fonamentals : confiança, empatia i sobretot, respecte i fidelitat. Així que quan torneu a parlar d’ ell utilitzeu bé les paraules.
I no , no parle des de la ràbia ni l’odi, parle des de l’orgull, l’orgull de tindre un pare que a la gent que considerava amiga( que no era poca) els regalava respecte, fidelitat, empatia i confiança,sense esperar res a canvi, quatre aspectes que de segur continuaria mantenint per els seus amics encara que aquestos ja no estigueren en aquest món.
Dins de la gent que es troba en l’excepció anterior estic feliç de veure a molts altres (que per sort superen en nombre als anteriors), que segueixen respectant-te i que actuen com segur com tu ho faries en el seu lloc,aquells que pase el que pase continuen valorant la teua amistat i tot el que es vas donar, aquells que poden dir amb orgull a la gent que han sigut amics de Miquel Martí.
http://www.cubadebate.cu/noticias/2012/05/30/bbc-news-utiliza-una-imagen-tomada-en-irak-en-2003-para-ilustrar-una-matanza-en-siria/
https://thescarletrevolutionary.wordpress.com/2012/05/28/bbc-news-utiliza-imagen-tomada-en-irak-para-ilustrar-una-matanza-en-siria/
Saludos.
https://thescarletrevolutionary.wordpress.com/2012/03/17/vision-global-de-una-serie-de-conflictos-provocados-por-malas-bestias/
Saludos.
https://youtu.be/M_lGe06kgDU
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances
Publicar un comentario