Autor: Eva
Miquelet!
Soc una ploroneta i ho saps, tres anys son els que van a fer en contacte en malats o pacients, y amb tanta ilusio que yo tenia pr anar a fer les praciques a oncologia
i no podia parar de plorar quan em vas dir que estaves malalt. Jo sabia com acabaria tot i tenia que disimular quan estava en tu.
M'aguera agradat ajudar-te com a professional pero l'emoció m'impedia parlar en tu i només podia que amagar-me i plorar, pero cóm podia tindre la sang gela i parlar del que passaria si eres com el meu segón pare, sempre has sigut el meu confesor i ara era el meu torn i ser jo la teua confesora, perdona'm pero jo no podia, no tinc la teua força ni el teu valor.
Recode el dia que vaig anar a vore't al hospital,sabia que eren els teus ultims dies i li vaig dir a Surdo(al que tan volies)que volia despedir-me de tu, una de les persones a les que més volia. Volia ser forta secar-me les llagrimes i no plorar pero era superior a mi,pero em vaig quedar tranquila:per fi estaves descansan, ja no estaves patin i estaves dormin profundament. Entonces hem vaig sentir molt alivia, vaig parlar perfi en Mar en ella si que podia parlar sense posar-me a plorar,vam parlar del que passaria ara ,sabiem que tu ja no estaves amb nosaltres encara que seguires respiran.
Les teues "dos xiquetes" ens vam consolar perque ja habiem parlat de tot el que per dins pensavem i que ens fea por dir.
Eixe dia ja no vam plorar i vam decidir que els teus ultims dies serien els millors que passaria ningú en la seua vida, et vaig donar tot el amor que sentia i la teua cara ho reflexava,!que ben cuidaet estava el meu miquelet!
Estaves tan agust que no volies deixar-mos, vas estar 7 dies disfrutan dels nostres massatges, pero era la teua hora i tenies que anarte´n prompte.
El dia 20 ens vas deixar, la nit antes estaves més tranquil que mai.
Que diferent es reflexa en els llibres i en les pel.lícules aquesta situació, pero no em puc sentir trista, pues durant els 7 dies que vas estar "dormin" tenies a 20 persones al teu costat que no et van deixar ni un moment, i saps perque tenies a tanta gent amb tu? pues perque eres i sempre seràs EL MILLOR.
ara mes q mai tic mes forces x a continuar en els estudis, tu m'has ensenyat a ser mes forta.
Soc una ploroneta i ho saps, tres anys son els que van a fer en contacte en malats o pacients, y amb tanta ilusio que yo tenia pr anar a fer les praciques a oncologia
i no podia parar de plorar quan em vas dir que estaves malalt. Jo sabia com acabaria tot i tenia que disimular quan estava en tu.
M'aguera agradat ajudar-te com a professional pero l'emoció m'impedia parlar en tu i només podia que amagar-me i plorar, pero cóm podia tindre la sang gela i parlar del que passaria si eres com el meu segón pare, sempre has sigut el meu confesor i ara era el meu torn i ser jo la teua confesora, perdona'm pero jo no podia, no tinc la teua força ni el teu valor.
Recode el dia que vaig anar a vore't al hospital,sabia que eren els teus ultims dies i li vaig dir a Surdo(al que tan volies)que volia despedir-me de tu, una de les persones a les que més volia. Volia ser forta secar-me les llagrimes i no plorar pero era superior a mi,pero em vaig quedar tranquila:per fi estaves descansan, ja no estaves patin i estaves dormin profundament. Entonces hem vaig sentir molt alivia, vaig parlar perfi en Mar en ella si que podia parlar sense posar-me a plorar,vam parlar del que passaria ara ,sabiem que tu ja no estaves amb nosaltres encara que seguires respiran.
Les teues "dos xiquetes" ens vam consolar perque ja habiem parlat de tot el que per dins pensavem i que ens fea por dir.
Eixe dia ja no vam plorar i vam decidir que els teus ultims dies serien els millors que passaria ningú en la seua vida, et vaig donar tot el amor que sentia i la teua cara ho reflexava,!que ben cuidaet estava el meu miquelet!
Estaves tan agust que no volies deixar-mos, vas estar 7 dies disfrutan dels nostres massatges, pero era la teua hora i tenies que anarte´n prompte.
El dia 20 ens vas deixar, la nit antes estaves més tranquil que mai.
Que diferent es reflexa en els llibres i en les pel.lícules aquesta situació, pero no em puc sentir trista, pues durant els 7 dies que vas estar "dormin" tenies a 20 persones al teu costat que no et van deixar ni un moment, i saps perque tenies a tanta gent amb tu? pues perque eres i sempre seràs EL MILLOR.
ara mes q mai tic mes forces x a continuar en els estudis, tu m'has ensenyat a ser mes forta.
Fecha: 01/04/2008 22:15.
No hay comentarios:
Publicar un comentario